«L’arquitectura bioclimàtica és aquella que aprofita en el seu disseny, les condicions del clima i de l’entorn per aconseguir una situació de confort tèrmic al seu interior.» Així defineix el concepte d’arquitectura bioclimàtica l‘article «La arquitectura Bioclimática o cómo ahorrar energía con escuadra y cartabón», de la revista TWEnergy. Volem compartir el coneixement que exposa aquest article sobre l’arquitectura bioclimàtica, un article que ha agradat als nostres coworkers de Viladecans.

L’article destaca que el procés de construcció i l’etapa operativa dels edificis representen el 40% del consum energètic urbà, i és per aquest motiu que l’arquitectura bioclimàtica és tant important, doncs segons la seva aplicació, les vivendes respectaràn més o menys el medi ambient.

L’article destaca la utilització dels recursos mecàniques en la mínima mesura possible, recorrent a ells com a un sistema de suport. Si féssim això, caldria treure profit de les energies renovables com l’energia solar o l’energia eòlica.

En les construccions que volen tenir en compte l‘arquitectura bioclimàtica, el més important és la situació de la vivenda, tal i com destaca TwEnergy: la quantitat d’hores al sol, la humitat, el vent… i a partir d’aquí els propis elements arquitectònics, jugant tant amb el seu disseny com amb els seus materials. D’aquesta manera, l’article ens explica que l’arquitectura bioclimàtica situarà a la façana nord (on el sol no incideix de forma directe) aquelles habitacions en les que no hi ha activitat durant gaires hores, com els labavos, la cuina o els passadissos. A més, cal reduïr el nombre de forats, portes i finestres a l’exterior en aquesta zona, perquè són zones de fuga de calor.

En canvi, a la façana sud (la que té més hores de sol), l’arquitectura bioclimàtica ens diu que és on hi posarem els dormitoris o el saló principal, amb un major nombre de finestres i amb proteccións solars. Pel que fa la ventilació, podem tenir la casa refrigerada quan faci més calor, si el seu disseny permet la corrent generada de la diferència de temperatura i pressió entre dues habitacions amb orientacions oposades.

L’article ens exemplifica aquestes teoríes amb casos de zones que estan impulsant aquest tipus de construccions: el primer que presenten és Chubut, una regió que construeix cada cop més tenint en compte l’arquitectura bioclimàtica: en aquesta zona, tal i com s’explica a l’article, les vivendes no tant sols tenen en compte la orientació i l’entorn sinó que s’hi incorpora la geotermia, el climatitzador solar, hivernacle, cuina i estufa per biomassa, entre d’altres innovacions.  També es destaca l’exemple de l’aplicació de l’arquitectura bioclimàtica a les vivendes de la Villa Olímpica de Buenos Aires 2018, on s’ha prioritzat l’ús d’aquest disseny passiu capaç d’utilitzar recursos com el sol i el vent a través del disseny.

 

Twitter

Facebook

Linkedin

- L’arquitectura bioclimatica